L'Estratègia de desenvolupament turístic implementada pel Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre en el seu rol de suport al desenvolupament econòmic local / Mònia Sabaté Cardona
Sabaté Cardona, Mònia


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 33 (2023) , p. 259-276 : il. (Desenvolupament econòmic) 
Resums en català, castellà i anglès.

L'objectiu principal de l'article és donar a conèixer quina ha estat l'estratègia de desenvolupament turístic implementada pel Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, en el seu rol de suport al desenvolupament econòmic local, des de l'inici de la implementació del projecte Ribera d'Ebre VIVA, l'any 2011, fins a avui dia, i explicar quines són les principals línies de treball desenvolupades. Per a la redacció de l'article, s'han utilitzat diverses fonts documentals i dades estadístiques per emmarcar l'estratègia i explicar el mètode de treball i les accions implementades per donar suport al desenvolupament del sector turístic. Com a principal resultat se'n pot destacar que des del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre s'han invertit recursos econòmics i personals per implementar l'estratègia de desenvolupament turístic definida, de manera consensuada, amb empreses i agents del sector turístic de la comarca, amb coordinació amb les administracions locals i territorials, en el rol de suport al desenvolupament econòmic local, amb la qual cosa s'ha contribuït al desenvolupament del sector turístic.

Les Polítiques de suport al sector agroalimentari a la Ribera d'Ebre / Núria Descàrrega Altadill
Descàrrega Altadill, Núria


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 245-262 : il. (Desenvolupament econòmic) 
Resums en català, castellà i anglès.

L'objectiu principal de l'article és donar a conèixer el recorregut de les polítiques de suport al sector agroalimentari desenvolupades des de l'administració pública local a la Ribera d'Ebre fins avui dia i quines en són les principals línies de treball a curt termini. Per a la redacció de l'article s'han utilitzat diverses fonts documentals i dades estadístiques per transmetre una fotografia detallada de la situació del sector agroalimentari de la comarca i explicar el mètode de treball i les línies desenvolupades per donar suport a aquest sector. Com a principal resultat se'n pot destacar que des de l'administració pública local de la Ribera d'Ebre s'han invertit recursos econòmics i personals per donar suport al sector agroalimentari de manera consensuada amb el teixit empresarial de la comarca, tot atenent a la realitat del territori i contribuint a la generació d'ocupació.

Innovació social digital i tecnologia 5G a l'entorn rural: CoEbreLab Ribera d'Ebre / Albert Pujol Marqués
Pujol Marqués, Albert


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 263-280 : il. (Desenvolupament econòmic) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

La cinquena generació de la tecnologia mòbil, la coneguda com a 5G, està cridada a ser una tecnologia revolucionària, no només en aspectes tècnics, sinó també de transformació d'hàbits socials i socioeconòmics. Actualment, es comença a connectar en espais laboratori encara i s'espera que, com generalment ha estat en les generacions anteriors, duri un mínim de deu anys la seva implantació total. La 5G està pensada per ser una tecnologia que ho canviarà tot respecte a l'ús de les xarxes de comunicacions i informàtiques, i és ara, doncs, que cal veure què cal fer perquè l'entorn rural no en quedi fora. Per mirar de fer ho des d'una visió innovadora de caire social i digital cal vincular en tot el procés des del minut zero els agents de l'anomenada quàdruple hèlix (ciutadania, empreses, universitats i administració pública) i utilitzar l'eina del laboratori d'innovació social digital com a palanca que potenciï aquesta estratègia de 5G a les zones rurals de manera efectiva. En aquest context, aquest article busca exposar com a través d'una metodologia concreta, l'anomenada innovació social digital, i amb una eina, com són els laboratoris tecnològics i el model de CoEbreLab Ribera d'Ebre, es pot aconseguir el repte de la implantació de la tecnologia mòbil de cinquena generació (5G) en l'entorn rural català per resoldre els reptes que la mateixa societat rural proposa.

La Ribera d'Ebre : balanç de situació, competitivitat i proposta de reorientació / Josep Maria Piñol Alabart
Piñol i Alabart, Josep Maria


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 30 (2020) , p. 197-225 : il. (Desenvolupament econòmic) 
Bibliografia i fonts. Resums en català, castellà i anglès.

L'article té com a objectiu reflexionar sobre la situació i el posicionament competitiu de la Ribera d'Ebre més enllà de determinades visions clàssiques estrictament descriptives o bé només basades en dades. Vol, també, afavorir una reflexió, amb certa orientació crítica, sobre la projecció de futur de la comarca, tot intentant evitar tant el negativisme com un possible optimisme forçat. Metodològicament, inclou el plantejament seqüencial anàlisi / reflexió estratègica / proposta, tot aplicant tècniques com la comparativa de dades amb altres nivells administratius i amb altres comarques semblants, i aplicant nous conceptes al context comarcal. Utilitza un llenguatge a cavall entre assaig i documentació tècnica. Com a resultats principals, cal anotar la identificació dels punts crítics i una proposta de reorientació, que, amb un criteri de viabilitat, poden ser elements per a la transformació de les expectatives comarcals.

El Pla estratègic per al desenvolupament del turisme de Móra la Nova / Jaume Salvat Salvat
Salvat Salvat, Jaume


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 29 (2019) , p. 219-235 : il. (Desenvolupament econòmic) 
Resums en català, castellà i anglès.

L'article contribueix al coneixement del món de l'oli de ginebre i en concret a la valoració dels forns trobats al terme de Riba-roja d'Ebre, que constitueixen el nucli més important a El turisme és una activitat en expansió que envaeix tots els àmbits. Sovint es presenta com una alternativa econòmica malgrat les limitacions que presenta la mateixa activitat. En tot cas, permet millorar els espais i diversificar l'economia, però per tenir èxit és convenient conèixer alguns dels factors clau que en possibiliten o en limiten el desenvolupament. El valor simbòlic dels llocs és el principal factor que posa en el mapa les destinacions turístiques i es construeix a partir dels llocs de visita i activitat, però també del coneixement i el reconeixement social que sobre aquests indrets hi ha. Aquest valor simbòlic no és permanent, per la qual cosa es pot construir. És en aquest marc que el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona ha impulsat des del 1998 projectes per ajudar els petits municipis a desenvolupar activitats turístiques. El cas de Móra la Nova n'és una mostra.

Pol energètic a les comarques del sud de Catalunya : oportunitats a la fi de les nuclears / Carles Riba Romeva, Eduard Furró Estany
Riba i Romeva, Carles


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 28 (2018) , p. 131-144 (Desenvolupament econòmic) 

Les tres centrals nuclears de les comarques del sud de Catalunya són una font de riquesa i d'activitat per al territori i alhora cobreixen el 50 [per cent] del subministrament elèctric deCatalunya. Per altre costat, la fi de la vida d'aquestes centrals arriba en la dècada de 2020 en un context mundial de crisi de les energies no renovables (entre les quals, l'energia nuclear de fissió) i de la necessitat d'una transició total vers les energies renovables en un horitzó no més enllà de 2050. Davant d'aquesta cruïlla, aquest article proposa explorar una alternativa consistent a mantenir el pol energètic de les comarques del sud de Catalunya clausurant els reactors nuclears i reutilitzant la resta d'instal·lacions (sistema termoelèctric amb les turbines, estacions transformadores i línies elèctriques de transport), primer com a centrals de gas natural (preferiblement, de cicle combinat) amb aprofitaments termosolars i eòlics, i més endavant, amb un relleu del gas natural per hidrogen i altres combustibles renovables. Aquesta transformació del pol energètic, a més de ser un factor tractor de noves activitats, és coherent i es reforça mútuament amb la declaració de l'ONU de 2013 de Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre.